Pàgines 158-160 extretes del llibre:
Les històries que les paraules amaguen. Xavier Duran. 2007.
ISBN 978-84-96499-72-0
Robot
(del txec robot, treballador
forçat)
“Fabricar
obrers artificials és com fabricar motors dièsel. La producció ha
de ser simplificada al màxim i el producte, el millor possible”,
diu el Harry Domin, director general de RUR. Aquestes són les sigles
de l’empresa fictícia creada pel txec Karel Capek (1890-1938) a
l’obra de teatre del mateix nom, estrenada a Praga el 1921. RUR són
les sigles del que en la traducció anglesa s’anomenaria Rossum’s
Universal Robots (els robots universals de Rossum).
L’obra
de Capek va donar nom , involuntàriament, als dispositius automàtics
que fan funcions normalment desenvolupades per les persones.
L’escriptor txec mostrava un aparent paradís on les màquines
porten beneficis impensables, però finalment provoquen problemes com
l’atur i tensions socials. En realitat, Capek volia anomenar les
seves màquines a partir de la paraula llatina labori,
treballador. Però el seu germà Josef, escriptor i artista, li va
recomanar aquest altre mot, que en txec significa treballador
forçat-el verb per fer treball penós o dur és robotiti.
En altres llengües trobem paraules i significats semblants:així, en
rus i en hongarès, els robotnik
eren
serf del senyor feudal...
L’obra va tenir molt d’èxit a
tot Europa i als Estats Units. I potser per mandra en la traducció o, més
probablement, per conservar les sigles o perquè la paraula no deixava de tenir
un cert atractiu fonètic i exòtic, en anglès els treballadors de Rossum no van
passar a aser workers –que tampoc no tenia exactament el mateix significat- sinó
que seguiren sent robots.
Curiosament, també trobem la paraula en l’àmbit
polític. En polonès, robotnik siginifica treballador i algunes revistes
oficials d’algunes organitzacions comunistes s’anomenaren així a partir de
fianls del segle XIX. Avui ens podrien sorprendre i fer pensar que es tracta de
publicacions pioneres o visionàries sobre mecanismes automàtics. També va ser
el nom d’algunes publicacions clandestines, com la que va fer el sindicat
polonès Solidarnosc (‘Solidaritat’) entre el 1983 i el 1990.
Va ser l’escriptor nord-americà nascut a Rússia Isaac
Asimo qui, el 1940, va recuperar la parula per a una de les seves històries de
ciència-ficció. Però la seva aportació més destacada va ser crear les tres
lleis de la robòtica a la història Jo, robot, del 1950.
Potser això va acabar de popularitzar el nom. El 1956
l’inventor i empresari George C. Devol es va trobar amb l’enginyer Joseph F.
Engelberger i, després de comentar el llibre d’Amisov, van acordar de construir
un vertader robot. D’aquí va sorgir Unimation, la primera empresa a fer robots
de forma comercial. Per això, Engelberger ha estat considerat el pare de la
robòtica. El primer robot va treballar a la General Motors en una màquina de
fusió a pressió i alta temperatura. Havien passat més de 23 segles des que el
matemàtic grec Arquites de Tàrent havia construït un robot rudimentari: un
ocell que es movia gràcies al vapor, el primer autòmat conegut. Uns anys després
de l’invent d’Engelberger, la robòtica entrava oficialment als centres docents:
el 1965 la Carnegie Mellon University creà el seu Institut de Robòtica.
Així, la història real ens allunyava d’aquells robots
literaris de Capek, que no éssers mecànics, sinó crats per mètodes químics.
L’autor txec, de fet, no era partidari d’aquelles màquines i volia tenir la
consciència totalment tranquil·la. El 1935 escrivia, referint-se a ell en
tercera persona: “és amb horror, francament, que ell rebutja tota responsabilitat
per la idea que artefactes mecànics puguin mai substituir éssers humans i que
això signifiqui que mitjançant cables puguin despertar alguna cosa com vida,
amor o rebel·lió”. La seva única responsabilitat –o mèrit, segons com es miri- és
haver aportat el nom de robot. I haver ajudat, amb les seve obres, a
reflexionar sobre els efectes de la societat tecnificada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada